El Dia de la Discapacitat, reocupem!

Si no escric no és perquè no tengui coses per contar, tot lo contrari, és perquè estic molt ocupat, massa, i no tenc ni temps per actualitzar. No se on varem deixar, temporalment, el típic relat egocéntric de la meva vida però començaré diguent que dijous un altre assemblea a la qual no vaig poder assistir va acordar, democràticament, reocupar la facultat en el dia de demà dimecres.
Per altra banda, ja no m'enrecord de lo que vaig fer o deixar de fer la setmana passada (s'Alzheimer, amics...) encara que de lo que si m'enrecord és que dissabte es va dur a terme al pis del Carrer Toledo un dinar mallorquí organitzat per na Miquela. Varen fer, i dic varen perquè en aquella cuina tan reduida en proporcions val més no estorbar, fer-se enfora, i anar a fer qualque cosa de profit, com estendre; un tumbet boníssim i una coca de gató també deliciosa, i clar, com que na Miquela mos volia engreixar, m'han dit que és època de matances (per això vaig a Mallorca), va treure una sobrassada elaborada “en la comarca de Felanitx” (si és que noltros ho valem...) i una àmplia gama de productes Gelabert de Porreres (ara ve quan mu mare s'emociona). A l'acte hi varen assistir en Miquel i na Marina (una amiga de na Miquela), apart de noltros tres i ja va bastar bé perquè si haguès vengut més gent, com així estava previst, haguessim tocat a manco per cap.
I res, es tall marxa bé, ja ni el me mir i jo he de fer molta feina però estic saturat. Diumenge, per exemple, m'en vaig anar a Son Dorma a les quatre a.m. perquè havia de fer un treball sobre paradigmees de Relacions Internacionals (i abans, logicament, m'ho havia de llegir) per una pràctica, que per cert tenc demà però com que aquell homo és tan simpàtic... M'explic, com que això de Bolonya (o del seu Pla Pilot) està taaan bé que a Polítiques quan fem seminaris/pràctiques o els feim de 70 persones o ens dividim, només amb un professor i un aula (a Veterinària i a Medicina les pràctiques, pel que se, son serioses i no impliquen perdre classe), i per exemple en aquest cas que hem fet tres grups, tot l'estudiantat perd dues sessions de classe. Aquest és un dels motius pels quals estem en contra de Bolonya, i que demostra que aquesta no està essent viable amb el pressupost de la nostra facultat, i per això no ens convenç el molt honorable senyor degà quan, al seu amenaçador mail, ens diu que:

“L'Equip de Deganat denúncia que amb la seva acció els ocupants estan malmetent, davant la societat, la imatge dels títols de Ciència Política i de Sociologia, i destruint allò que amb tant d'esforç professors, estudiants i gestors hem intentat construir des de fa més de 25 anys”.

Sincerament, la societat veurà amb l'ocupació aquests problemes que denunciem i, en tot cas, malmetrà la capacitat de gestió del seu equip, això li pica.

Per cert, m'agradaria dedicar el paragraf anterior a les persones que opinen de les ocupacions sense tenir coneixement de primera mà de l'aplicació dels nous plans d'estudis. Queda dit.
En un altre ordre de coses, ahir dilluns varem estar molt ocupats els de l'ADUAB ja que varem assistir a un acte al Rectorat organitzat pel PIUNE on ens ho van pintar tot de color de roses, que està bé mostrar els èxits però sense oblidar l'autocrítica (una cosa que a la UAB no...). De totes maneres, valgui dir que el pica-pica va estar força bé i l'acte en si també, especialment cuidada l'audiodescripció (del pal: "Ara puja a l'escenari tal que va vestida tal i es col·loca el clarinet al braç") i la transcripció en llengua de signes per una dona i a la pantalla. Malgrat la crítica, el col·lectiu agraeix la tasca del PIUNE, d'això és interessant aquest post. Per cert, el senyor Rector no hi va poder ser, quines coses. Parlant del Rector, quan varem entrar a l'edifici varem veure a dos tipos penjant cartells en contra d'ell i quan varem sortir, unes hores més tard, ja no en quedava ni un.

Desprès varem assistir a una reunió amb en Tort (tuerto o torcido en castellà, Corrales dixit), que es presenta per Rector. Hi varem estar tres hores més i no va respondre a les nostres inquietuds. Bé, va parlar molt i no va dir absolutament res. En total ahir vaig pedre set hores de rollos institucionals i només una de classe, i amb lo poc que havia dormit va ser mal d'aguantar.
Més tard, encara, varem anar al curs del PIUNE (que anava sobre beques) i voliem fer la compra per internet per lo de dimecres però no ens va donar temps per la qual cosa hem hagut d'anar avui al Carrefotre del Baricenter amb el cotxe del Joanra. La putada és que he hagut de pagar jo, esperant que m'ho tornin, clar.
Aprofitant l'avinentesa, inform de que DEMÀ celebram l'acte de l'ADUAB, per més informacó dirigiu-vos al bloc de l'associació.
I res, com dic demà l'acte de l'ADUAB i també l'ocupació de Polítiques. Ara mateix crec que a l'autònoma hi ha Lletres, Comunicació, Psicologia i Educació ocupades. Demà n'hi haurà un altre i dijous a Ciències també s'hi sumen. Va en augment vamos, però com vos deia, passaré a posar ara el mail del Degà que, jutjeu vosaltres mateixos, no sembla molt disposat a conversar amb els seus estudiants. Que per cert, estic fart de que quatre companys i companyes amb un afany de protagonisme i una manca de vergonya important, em saturin el mail del Campus Virtual amb propaganda: No en vull més! I és que quan més els ho diuen, més n'envien... Fan por.

Benvolguts/des,

L'Equip de Deganat, davant l'anunci d'una nova ocupació de la Facultat, demà dimecres dia 3 de desembre, per part d'un grup minoritari d'estudiants manifesta:

1.- La condemna de qualsevol intent il·legal d'ocupar les aules i d'impedir de forma violenta el normal desenvolupament de l'activitat acadèmica.

2.- La seva voluntat de fer classes amb normalitat.

3.- Que pendrà les mesures oportunes per garantir la realització efectiva de les classes.

L'Equip de Deganat recorda al Rector, i al seu equip, que és la seva obligació garantir el dret dels professors al treball amb normalitat, així com de garantir el dret dels alumnes a rebre les classes programades.

L'Equip de Deganat insta el Rector, i el seu equip, a tancar la Facultat en cas de què no puguin ser garantides les classes amb normalitat i com a mesura per evitar enfrontaments entre el grup minoritari que ocupa les aules i la majoria dels estudiants.

P.D.: Encara he de netejar el menjador (tasca de la setmana passada), canviar els llençols (que ja és ben hora) i fer la cuina.

Acte de l'ADUAB

El proper dimecres dia 3 de desembre, amb motiu del dia Internacional de la Discapacitat, l'ADUAB (l'associació de discapacitats de la UAB) organitzarà una sèrie d'activitats per tal de conscienciar a la comunitat universitària respecte a certs aspectes de la vida quotidiana de les persones amb necessitats especials i alhora passar una bona estona.
Amb aquest acte es volen millorar els mecanismes d’interacció amb els nostres companys del campus tot donant informació sobre la discapacitat amb un aperitiu a les fosques perquè cadascú intenti menjar unes olives, una mica de fuet i tacs de formatge amb un escuradents, però amb l’obstacle de tenir els ulls tapats.
També, per als més agosarats, s'organitzarà una cursa-circuit amb bastons i una de similar amb cadires de rodes. Mitjançant l’intercanvi de rols dels participants, es vol fer difusió de les necessitats del nostre col·lectiu i transmetre als estudiants, personal docent i personal de serveis una resposta positiva per millorar el tracte que es dóna a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat per què cada dia la vida pugui ser una mica mes fàcil eliminant les barreres socials que encara trobem avui.
L'acte tindrà lloc a la Plaça Cívica el dimecres dia 3 de desembre entre les 13 i les 15 hores. Tothom hi esta convidat, s'espera la vostra participació.

Entre incidents domèstics i assemblees multitudinàries

Ahir migdia, tot just quan vaig acabar d'escriure l'histèria precedent, vaig procedir a elaborar-me el dinar que havia de consistir en una superensalada del xef (és a dir, amb surimis, tonyina, olives, maís, embotit, entre d'altres) però em vaig trobar amb un impediment important, la primera llauna que vaig obrir és va revoltar i va disparar la seva part superior contra el meu dit gros de la mà esquerra. Va ser una incisió, tot i que no molt grossa, prou profunda que va començar a sagnar.
Sa gent que me coneix sap que sa sang, per norma general, no me fa moltes manies encara que, si som jo qui la perd, ja és un altre tema. Crec que vaig procedir correctament posant-hi aigua i fent-hi pressió amb un torcaboques ja que, si hi havia “tiritas” no ho sabia. Es tema és que quan feia una estona que m'hi aplicava es paper i m'hi havia posat un glassó (un cubito, vamos) i més aigua, quan ho destapava tornava començar a sortir sang cosa que m'impacientava d'una manera important.
Desprès de fer consultes vaig decidir, devers les cinc, anar a sa farmàcia a comprar “tiritas” o coses d'aquestes i abans de sortir del pis vaig comprovar alleugerit que el tall ja no vertia més sang. Així i tot vaig decidir anar a veure el farmaceutic i vaig fer bé perquè en ser allà, i sense donar-me'n compte, ja tornava brollar. Aquell bon homo m'ho va curar amb iode (o similar) i, encara que me va posar una “tirita”, n'hi vaig comprar, apart d'altres coses, per allò de fer despesa.
Aquest fet, per diverses vies i canals, crec que ja serà conegut per Felanitx però així i tot val la pena d'explicar-lo. Per altra banda, davant incidents petits com aquests un s'en dona compte de com seria de positiu fer a totes les escoles qualque mena d'assignatura de primers auxilis, substituint, és una idea, la religió o això.
Avui, desprès de votar al referèndum sobre el procès de Bolonya, he anat a l'assemblea multitudinària que s'ha celebrat per parlar de l'ocupació de l'altre dia. Ha estat una cosa grossa, l'aula estava plena de gom a gom, quedant-se molta gent dreta, asseguda en terra o al passadís; hi havia, fins i tot, un ca que pasturava per allà.
No vos explicaré tot el que s'ha discutit, més que res perquè ha durat de dotze a quatre de la tarda (i perquè els de torn d'horabaixa havien de començar la seva classe, que sinó...) només he de dir que la meva posició inicial de neutralitat davant l'ocupació ha variat, he passat de la neutralitat amb simpatia cap a l'assemblea a l'adopció quasi absoluta de les posicions d'aquesta.
L'assemblea ha estat l'única entitat estudiantil de la Facultat que ha lluitat en contra de l'aplicació d'aquests nous plans d'estudis perquè el que ha fet la PEF ha estat venir en bloc a intentar boicotejar l'assemblea i a amollar un mitin electoral partidista i demagog.
S'han de fer nous actes de mobilització en contra de la mercantilització de la universitat pública i s'han de fer ara, en el context de que Lletres i Comunicació estan ocupades, dilluns s'ocupa Psicologia i Educació i mentrestant segueixen també a la UB i a València (a Palma es veu que no...).
I és que això d'organitzar una ocupació duu molta feina, ara s'està ocupant Lletres i Comunicació, aquests darrers compten amb el suport del seu deganat i han elaborat un projecte d'unes 18 pàgines on es detalla el projecte d'ocupació. I és imprescincible que sigui una ocupació d'aules i de classes ja que si només s'ocupa el passadís no cridarem l'atenció, sortint als mitjans de comunicació de masses i així donant compte a la societat de la situació, i és que no només protestam en contra dels plans de Bolonya sinó en favor d'una educació i d'una universitat pública de qualitat, que s'hi inverteixi més. Està molt bé aixó d'ocupar el Rectorat de la Central perquè està al centre de Barcelona i els veïnats els han portat menjar i han sortit a tv3, però a la UAB no funcionaria ocupar el Rectorat ja que estem aïllats, pensant-ho bé aquests eren els motius pels quals els cabdills feixistes varen ubicar l'autònoma aïllada, perquè els avalots dels anys seixanta i setanta quedassin aquí.
Un altre tema és el del consens envers les accions, és molt dificil amb tants d'estudiants que tenen prejudicis i clixés en contra de l'assemblea, tenir consens en un marc de que la pròpia aplicació dels plans pilot de Bolonya (avaluació continuada, pràctiques evaluables...) és el motiu pel qual no és poden realitzar mobilitzacions en contra del propi procès de Bolonya, és a dir, per culpa de Bolonya no es pot protestar en contra de Bolonya.
Per altra banda, com ja s'ha dit, preparar una ocupació duu molta feina i no se fins a quin punt és legítim que la gent de l'assemblea que hi dedica temps, desprès perdí una votació amb els vots d'aquells que no hi participen mai i que, com avui, només han vingut a boicotejar i protestar contra les accions de l'assemblea però, en cap moment, han presentat cap acció alternativa (tot i dir que estan en contra de Bolonya).
Bé, desprès d'això he comprat un entrepà i m'he dirigit cap a l'ADUAB (haviem quedat a les dues i mitja) on hem entregat el projecte de dia 3. Posteriorment, al curs del PIUNE avui tocava pissarra digital, cosa de que, com sabreu, en som un expert, tot i no ser el mateix programa, desprès d'haver-la utilitzat al batxillerat.
I res, ja veurem que passa en els propers dies. Per cert, aquell jove que volia fer un calendari eròtic de l'ADUAB ho ha fet per motu propi, el vendrà ell i tot. Ja en son ganes...

PROU D'HÒSTIES

Eren la una i deu i el bus llançadera ja arribava, tot girant a la darrera curva, a l'estació de Renfe. Tot i estar bastant ple, els viatgers feien el trajecte gairebé en silenci i per la qual cosa es podia sentir a la perfecció una conversació entre dues al·lotes que estaven a la part davantera. S'ha sentit dir que una d'elles estava enfadada perquè tenia un examen de Fisiologia i no el podia fer. L'altre li ha dit que l'ocupació s'havia decidit per majoria i la primera, al seu torn, li ha contestat encara en un to més elevat que ella s'en fotia de lo que “quatre maricas de l'assemblea que s'asseuen en una taula havien decidit”.
Instants desprès, un jove que estava devora jo li ha replicat, molt encertadament al meu parer, que “en primer lloc marica no és cap insult” i que ell formava part de l'assemblea i no ho era. A més, l'estudiantat havia aprovat l'ocupació per majoria i que ella, si hi tenia res a dir, estava convidada a participar en l'assemblea.
Amb això s'han obert les portes del bus i tots dos han sortit un per cada porta.
Molt acorde, les postures de la noia, amb certes manifestacions antiassembleàries i faccioses de Patatabrava a la meva facultat. I parlant de discriminacions, avui és el dia Internacional contra les violències envers les dones per la qual cosa Joves d'Esquerra Verda ha repartit uns calendaris de butxaca que porten el lema “DEIXA'T D'HÒSTIES. Aturar la violència de gènere és cosa de totes i tots”. Com sempre, molt encertat i d'un estil molt llampant i fresc.
Aquesta setmana a Polítiques fem classe normal i podem participar en la votació d'un referèndum per expressar la nostra opinió respecte el procès de Bolonya al mateix temps que avui es celebra la segona volta de les eleccions al Claustre per al Tercer Estament a la nostra facultat, com així ho va acordar la Junta Electoral. Així i tot, no vos diré mentida si vos explic que ahir a Lletres (facultat ocupada actualment) no varem fer classe de Parlar en Públic ja que, els pocs alumnes assistents, així ho varem acordar amb el professor. No sé jo si els ocupants em presegueixen a jo o jo a ells però el que si se és que aquesta nit he somiat amb ocupacions, i no ho dic en broma. Hi havia na Pizà, feiem una assemblea... Curiós. Bé, i demà assemblea multitudinària a la facultat encara que coincideixi amb una classe extra (per allò de recuperar, de Relacions Interancionals que el professor, recordem-ho, tot i sortir majoria que volia fer classe, no en va fer). A jo, per altra banda, també me coincideix temporalment amb una reunió que hauriem de fer amb el grup de Estructura Social i amb una hipotética reunió amb la Rosa Gallart. Tot això condensat de dotze a una quan començ la de parlar en públic.
En un altre ordre de coses, he anat a Gestió Acadèmica per si hi havia possibilitat de tornar-me els 22 € per un certificat ja que, amb el certificat de discapacitat, no ho havia de pagar. Un merder de burocràcia i papers i papers...
I res, ja que hi som vos contaré que el sopar de diumenge, les meves delicioses piteres de pollastre al forn amb nata i ceba, no me varen caure massa bé (gens) i, com que en vaig fer dues, ahir vespre me tocava menjar-me s'altra mitat però com que encara tenia els digestius insubmissos me varen recomanar que no me la menjés, però, no se si serà perquè som un poc català o perquè va ser ben bona però la me vaig menjar. Ja ho deia aquell metge que val més que mos faci mal que si s'ha de tudar! Sorprenentment, i de moment, no m'han caigut malament.
I xerrant de menjar, per mi ja és hora. Bé, vos adjuntaré, si me va bé i ja que la campanya de JEV encara no està penjada (aquesta panda de comunistes! :)), les fotos que m'ha enviat en Toni de na Bàrbara, per cert ara veïnats de Sa Mola, de sa visita a Pons i Perelló. Com deia ell mateix en el mail, “Más vale tarde que nunca”.

Per cert, he tret un 1,3 d'aquell examen de Dret pel qual no havia estudiat massa, d'aquell pel qual no tenia ni els apunts ordenats; sobre dos, eh? (Es que volia transmetre l'ensurt de la classe...)

Internet contra la crisi

Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella

Avui, l'"Espai Internet" va de crisi, o, més ben dit, de com combatre la crisi amb l'ajuda de la xarxa. O sigui que, avui més que mai, agafin paper i llapis perquè els donarem unes quantes adreces per estalviar diners.I comencem omplint el carro d'anar a comprar. A marcasblancas.wikispaces.com, ens aclareixen quins són els fabricants que hi ha darrera de les anomenades "marques blanques", les que cada cadena etiqueta amb el seu nom i són més barates. Així podem continuar comprant els nostres productes favorits a preus més econòmics, un cop detectem a quina marca blanca corresponen.
Ara omplirem el dipòsit del cotxe. Sabien que la gasolinera més barata de Catalunya és la de la Cooperativa Ivars, a Ivars d'Urgell, on divendres el litre de gasoil es venia a 879 cèntims d'euro?
La dada és oficial, ja que la recull el Ministeri d'Indústria a la seva web, on hi ha els preus de les 569 gasolineres catalanes i de totes les de la resta d'Espanya.
Tot i que l'actualització no és diària, sí que ens podem fer una idea d'on trobarem la gasolina més barata a prop de casa.
A continuació, trucarem per telèfon. Hi ha moltes empreses que ofereixen atenció als seus clients a través de números que comencen per 901 o 902, amb un cost que va dels 5 als 50 cèntims. Doncs bé, la veterana wiki.nomasnumeros900.com ens busca els números fixes que es corresponen, per trucar-hi de franc, sempre que tinguem tarifa plana, és clar.
I, per acabar, parlem d'oci: on anar a veure una pel·lícula de franc o un concert sense pagar res? És una de les moltes coses que ens expliquen a sindinero.org, on trobem ofertes d'oci gratuït de tot Espanya, amb especial atenció a Madrid i Barcelona.
De moment, és tot, però potser més endavant en tornarem a parlar...

ALTRES ENLLAÇOS MARQUES BLANQUES
El replicante - Marques blanques
Com saber qui es el fabricant d'una marca blanca del super

Empreses Alimentàries Inscrites (RGSA) - Per trobar els fabricants
Blog de anàlisi sobre les marques blanques de les grans superfícies
Les marques blanques, a la Wikipedia
Pàgina sobre medicaments genèrics de l'AESEG

GASOLINERES
Recerca per mapa de gasolineres, a la web del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç
El precio de la gasolina.com - Troba les gasolineres més barates
Gas en cooche - Troba les gasolineres més barates gasofa.es - Troba les gasolineres més barates

TELÈFONS
Ahorramovil - Per calcular l'estalvi a la factura del teu mòbil DoctorSIM - Per analitzar el teu consum mensual i buscar la millor tarifa Pàgines grogues - Per buscar un número de telèfon, sense haver de pagar a informació de Telefònica Pàgines blanques - Per buscar un número de telèfon, sense haver de pagar a informació de Telefònica

DE FRANC
Ahorradores - Web amb els llocs més barats que s'han trobat o consells d'estalvi

Extret de www.3cat24.cat

I avui, vaga!

Ahir horabaixa, desprès de dinar amb en Victor i na Gemma, varem arribar d'hora al curs del PIUNE que en aquesta ocasió estava dedicat a desenvolupar un taller pràctic sobre tiflotecnologia de la mà d'en Santi, un tiflo de la ONCE.
Ens va mostrar com escanejar llibres per llegir-los amb l'ordinador i, posteriorment, passar-los a format àudio per escoltar en mp3 o Daysi (aquest sistema al Nord d'Europa es usat per tothom ja que té moltes aplicacions al·lienes a la tiflotecnologia) en aparatets especials, que no tenc perquè la ONCE encara no els dóna com adaptació al lloc d'estudi havent-me de conformar amb un totxo de Victor que funciona amb cd's, com el Victor streaming, que, per resumir, és com un mp3 que, a més, permet la lectura de documents de word, .rtf o .txt, i, com ja hem dit, daysi.
Aquests sistemes d'audiollibres aquí encara només son usats per persones cegues o deficients visuals però a d'altres països aquests també son usats per persones amb bona visió que, al cotxe o al tren, enlloc d'escoltar música escolten llibres, havent sorgit botigues on, a banda de llibres tradicionals, els venen en cd. Afortunadament, nosaltres disposam d'algunes biblioteques digitals que ens permeten baixar-los de forma gratuïta.
S'ha de dir, que aquests avenços suposen grans millores en quant a autonomía personal ja que abans no es podía, per exemple, agafar el llibre que et vingués de gust si no estava gravat. Ara, tu mateix (bé, jo no perquè s'escàner no me va bé) te pots escanejar un llibre tranquilament en una hora amb els programes aquests o, per altra banda, pots escanejar-te les insruccions per a elaborar la salsa bolonyesa de sobre per ja no parlar de tot el tema de mobilitat amb el GPS adaptat.
També varem parlar de cinema en audesc (podeu provar de veure-hi alguna els divendres a tv3), de videojocs adaptats o en audio, etcétera. Jo personalment trob que és un tema força interessant però ja en tornaré a escriure un altre dia.
Bé, desprès varem quedar una estona xerrant i els capullos (amb molt de carinyo) de l'ADUAB varen decidir, dic varen perquè m'hi vaig oposar, que avui, en bon dia de vaga, haviem de quedar a dos quarts de nou (8:30, no?)! I jo que encara havia de fer el treball dret, preveia que la nit seria llarga. Al final, vaig acabar a les tres i no se que putes vaig escriure a la resenció del llibre La Primera Lección de Derecho, però el vaig fer.
Avui, he agafat el bus per anar cap a la UAB i quan he baixat a la parada de l'Eix Central he sentit provinents de la facultat de Ciències (in)pures crits en contra dels “esquirols”. Espere que no se referissin a jo, perquè tenc sa consciència ben tranquila. He caminat fins a l'Edifici d'Estudiants a la Plaça Cívica i he pogut constatar que estava gairebé desert, per tant, m'ha estat bo de fer trobar en Victor i na Gemma (na Ruth feia tard) i mentre l'esperavem he acudit a veure d'aprop el piquet de davant els Ferrocarrils i era una mica llastimós, hi havia poca gent i, quan ha vengut un tren, un grup de persones , la majoria diria que no estudiants, han començat a empènyer i els han desmuntat l'estructura i, com diria tv3, han “mantingut una picabaralla verbal”.
Parlant de l'ADUAB, haviem de fer molta feina però hem fet una mica el gilipolles escoltant música i demés. Hem començat a fer el projecte pel dia Internacional de la Discapacitat (ja l'haurirm de tenir fet) i hem anat a parlar amb diverses persones de l'Edifici d'Estudiants. Hem fet gestions i resulta, ara ve quan na Marga m'afussella, se veu que els terminis per presentar els cursos de braille i signes han passat “i de llarg”. Un altre curs serà...
Per altra banda, i això és intgeressant, hem quedat amb un noi discapacitat que tenia una proposta que fer-nos. Aquesta, ni més ni manco, és que l'associació, per allò de recaptar fons, faci (Atenció!) un calendari d'aquests que estan tant de moda en els darrers anys, d'aquests en que es personal duu tant poca roba , vaja. Això per demostrar, sogons diu ell, que les persones amb discapacitat tenim un cos normal o no se que putes ha dit. Jo... no es que estigui molt convençut d'aquesta iniciativa (i per lo que veig ningú de l'associació hi està molt) bé, ja se sap que n'hi ha que son tímids. Sabeu que vos dic? Ja muntarem una tómbola per recaptar fons! Lo que passa és que aquell al·lot en té moltes ganes...
Corramos un tupido velo. Cap a les onze he partit cap a la facultat a entregar el treball de Dret on m'he trobat un assembleari molt simpàtic assegut al taulell que tenen muntat que m'ha indicat que eren al pis de dalt. Hi he pujat i m'hi he trobat el professor de Dret (el que surt a l'aula menjador, vaja) que xerrava amb uns quants companys. Ha dit que dilluns, si això seguia així, aniriem a un seminari perquè no podiem perdre més classes. Per altra banda, m'han comentat que un grapat d'estudiants de la Facultat han signat un manifest en que es manifesten en contra de l'ocupació.
Posteriorment, en haver fet una mica sa boia per allà, he vingut al pis on he entrat roba, he posat sa rentadora i n'he estès, a banda de dinar. He vist al Telenoticies que ara s'ha ocupat també l'edifici històric de la Universitat de Barcelona desprès de la manifestació d'avui. La vaga, per altra banda, ha tengut un seguiment divers. A l'autònoma és on s'ha seguit més, exceptuant Veterinària i Medicina que, com a la UPC i com sempre, s'han mantingut al·liens a la realitat social. Clar, desprès no és d'estranyar que (alguns d-) els professionals d'aquestes àrees donin suport als sindicats groguencs com ha passat a ca nostra amb el sindicat aquest de metges i infermeres que s'ha oposat violentament a que els i les ciutadanes de les Illes puguin ser atesos en la llengua pròpia del territori.
I ara, m'en vaig a fer el treball de Pensament Polític. Esper, sincerament, no acabar tan tard com ahir.
P.D.: Tal dia com avui se va morir es cuc. Celebrem-ho!

Dia 3 de l'ocupació

Avui inseriré un parell de videos i un link al bloc de l'ocupació. He de dir que, com que he de fer treballs, avui no m'he passat per la facultat però m'han comentat que la situació era similar a la d'ahir.